dissabte, 26 de novembre de 2011

Les avenures de Tintín: el secret de l'Unicorn.


Per fi he vist l'adaptació del còmic de Tintín a la gran pantalla, i ho he fet "a lo gran", en 3D. He de dir que em va agradar molt, no em va decepcionar, tot i que sé que la pel·lícula ha tingut crítiques de tots colors. Es nota que hi ha la mà de 2 genis del cinema, com són Steven Spielberg (E.T., Jurassic Park...) i Peter Jackson (Trilogia d'El Senyor dels Anells, The lovely bones...).
Tenia moltes ganes de veure-la, jo que de petita vaig ser una gran fan del Tintín, i llegia una vegada rere l'altra els còmics d'Hergé. Amb el meu germà gairebé vam aconseguir tenir tota la col·lecció, crec que ens en falten 2 o 3 per completar-la.
A més a més, vaig aconseguir veure-la en català, i em va fer molta gràcia perquè els noms dels personatges i les expressions típiques que apareixen als còmics d'Hergé (Llamp de llamp!, ...i jo encara diria més! etc.), també es repeteixen al llargmetratge.

Respecte al còmic, que suposo que tots els que hem crescut amb el Tintín no podíem evitar comparar, la pel·lícula manté els mateixos estereotips: l'intrèpid periodista que busca la notícia arriscant la seva vida, la mala llet del capità Haddock i el seu estat d'embriaguesa permanent, els Dupont i Dupont i la seva incompetència per resoldre els casos, i l'astúcia d'en Milú, que a vegades sembla el més intel·ligent de la pel·lícula (i jo m'atreviria a dir que fins i tot de tota la sala de cine...). Crec que en general han sabut captar molt bé l'essència de l'univers Tintín i l'han sabut fer arribar a l'espectador.

Tot i ser una pel·lícula d'animació, els personatges estan interpretats per actors de carn i os, i la veritat és que estan molt ben trobats: a Tintín li dóna vida l'actor Jaimie Bell (el nen de Billy Elliott), i el capità Haddock és interpretat per Andy Serkis, que hem pogut veure a la trilogia del Senyor dels Anells. També hi apareix el James Bond Daniel Craig, fent del dolent descendent del pirata Rackham el Roig. Com a curiositat, Craig i Bell tornen a treballar junts després de fer-ho a "La Resistencia", una pel·lícula que us recomano si no l'heu vista. En general, tots els personatges tenen aquell aire de còmic tan característic de la saga d'Hergé.

L'única pega que destacaria, és que conté moltes escenes d'acció, potser massa i tot pel meu gust, però com que estan molt ben fetes es fan suportables.

En resum, vaig sortir del cine contenta d'haver-la vist, i amb moltes ganes de tornar-me a rellegir els còmics, cosa que espero fer ben aviat!

dimarts, 15 de novembre de 2011

Activitat 9. Cerca amb l'Eurekster Swicki

Avui al curset "Web social i biblioteques" hem conegut un nou recurs: l'Eurekster Swicki. Eurekster és una pàgina que ens permet establir cerques personalitzades i compartir-les amb la resta d'usuaris d'internet. En el cas d'aquesta pràctica, compartim les nostres cerques personalitzades al bloc. Personalment no coneixia aquest recurs i penso que pot ser útil per tenir memoritzades aquelles cerques recorrents que un usuari pot fer i definir les pàgines web on volem que es realitzi la cerca. D'aquesta manera ens evitem recuperar molts resultats que no ens serien rellevants.
El recurs és relativament senzill d'utilitzar ja que per crear un "swicki" es van detallant els passos un a un. Dic "relativament" perquè evidentment, si no tens ni idea d'anglès, poca cosa hi podràs fer. Un cop superada la barrera de l'idioma, l'ús del recurs és bastant intuïtiu.
I això és tot per avui, fins la propera.

dijous, 10 de novembre de 2011

Tu cara me suena

Hola de nou!
Fa dies que m'estic enganxant al programa d'Antena 3 Tu cara me suena. He de reconèixer que quan em vaig assabentar per l'Arucitys que Antena 3 estava preparant un concurs amb famosos que imitaven a cantants, vaig pensar que no duraria ni "2 telediaris". A sobre, ho havia de presentar el Manel Fuentes, que actualment dirigeix i presenta el programa matinal de Catalunya Ràdio, vaja, que em semblava que s'havia prestat a un acte d'autoflagel·lació.

També he de reconèixer que vaig veure el principi del primer programa, gairebé sense voler, ja que fent zàpping vaig enganxar la presentació del jurat. Em va fer gràcia veure'ls imitar, sobretot al gran Carlos Latre, i també a l'Àngel Llàcer, que ja el coneixem de programes com Operación Triunfo, i em cau bé. Aquell dia vaig veure un parell d'actuacions de concursants sense prestar-los gaire atenció i vaig pensar "a veure el temps que dura". L'endemà, a l'Arucitys vaig enganxar just el tros on comentaven la primera gala de TCMS, i només vaig poder captar els comentaris sobre la gran actuació de Santiago Segura (que no havia vist la nit anterior).

Però el cert és que la setmana següent, també sense voler, vaig tornar a enganxar el programa quan ja havien fet 3 o 4 actuacions, i aquí sí que em vaig enganxar. Deixant de banda els prejudicis que puguem tenir, sobre si el programa és més o menys cutre, si ens agrada o no tal concursant, o tal membre del jurat, si les assignacions de personatge amb el polsador són un "tongo"... el que és cert és que entreté. Entreté i diverteix. Veure els concursants posant-se a la pell de cantants famosos, i intentant imitant-los, se'm fa divertit, em fa riure, i ja quan comencen a fer comentaris amb el jurat, queixant-se de les valoracions o de les puntuacions, i "picant-se" els uns amb els altres, també ho trobo divertit.

Crec que el programa funciona perquè només pretén entretenir i que el teleespectador passi una estona divertida, lluny de crear polèmiques. També hi ajuden molt els concursants, que es nota que s'ho passen bé i que dominen els escenaris i els platós, cadascú a la seva manera.
Suposo que si el programa ha anat creixent en audiència programa a programa, i fins i tot, el dia de la gala aconsegueix ser "trending topic" mundial a Twitter diverses vegades, serà per alguna cosa.

A continuació, us deixo un vídeo de la gala d'ahir amb l'actuació del concursant guanyador, Santiago Segura imitant a Roberto Carlos. La veritat és que el Santiago ho fa molt bé a cada gala, però no havia aconseguit mai ser el vencedor. Jo crec que aquesta és una de les seves millors actuacions. La veu la fa clavada a la del Roberto Carlos, i la caracterització està força bé. I atenció a partir del minut 2:10, on es dirigeix a saludar al jurat i dóna la ma a tots els membres menys al Carlos Latre. Boníssim!

dissabte, 29 d’octubre de 2011

Per què un bloc sobre cine i televisió?

Des de sempre he mirat molta televisió. De petita, a l'arribar de l'escola, a l'hora de dinar, a l'hora de sopar, al cap de setmana... Fins i tot em sabia força bé la programació de les cadenes de televisió: a tal dia tal hora fan tal sèrie, etc. Ara que sóc més gran continuo amb aquest costum, i tot sovint acompanyada del portàtil a la meva falda.
La televisió m'agrada perquè em distreu, em fa companyia, i de vegades també m'ensenya coses. Quan arribo a casa, el primer que faig és engegar el televisor. El dia que això no succeeix és ben rar, i si passa això és perquè dec estar capficada en alguna altra cosa més important.
De la televisió m'agrada pràcticament tot: els programes informatius, les sèries, les pel·lícules, els dibuixos animats, els programes de safareig, els "realities", els programes que parlen de tele... tot i que només consumeixo allò que m'agrada. Fins i tot m'agrada fer "zapping" i ara amb els TDT també m'encanta mirar la guia de programació electrònica, cosa que jo en dic "fer un 'Guide'".
Pel que fa a les hores de consum televisiu, tot depèn del dia. Normalment la miro (o escolto) al matí mentres esmorzo, a l'hora de dinar i al vespre quan arribo de treballar fins l'hora d'anar a dormir. Al cap de setmana, si no tinc cap activitat o compromís, sol funcionar gairebé tot el dia, tot i que moltes estones està oberta mentres jo estic fent altres coses.

També m'agrada molt anar al cinema. Es podria dir que hi vaig amb una certa regularitat, més o menys un cop al mes, tot i que amb els preus d'avui en dia cal pensar-s'hi molt a l'hora de triar quina pel·lícula vas a veure. Generalment m'agrada veure al cinema aquelles pel·lícules que tenen èxit de crítica assegurat, o bé, aquelles en les què hi surten actors coneguts que m'agraden. Vull anar al cinema i sortir-ne satisfeta, si no, no val la pena i per això prefereixo mirar alguna pel·lícula per internet o en DVD. No m'agraden gens les pel·lícules de por, ciència ficció, apocalíptiques, zombies... Prefereixo els thrillers psicològics, l'acció, els drames o les comèdies, tot i que em pensaria dues vegades anar a veure algun "pastelón" d'aquells empalagosos. Estic bastant al cas de les estrenes cinematogràfiques i m'agrada consultar les biografies i filmografies dels actors de les pel·lícules que veig. Soc una assídua de l'IMDB (www.imdb.com).

Doncs bé, per tots aquests motius m'ha vingut de gust dedicar aquest bloc al cinema i la televisió, perquè tot i que no en soc cap experta, m'agrada parlar-ne, opinar de tal o tal programa, de tal o tal actor o actriu, i només pretenc que aquest espai sigui un punt d'intercanvi d'opinions amb aquells que també us interessi el tema.

dimarts, 25 d’octubre de 2011

Missatge de benvinguda

Hola, sóc la Gemma, l'autora d'aquest bloc, que està dedicat ni més ni menys que al món del cinema i la televisió.
La creació d'aquest bloc està emmarcada dins del curs "Web social i biblioteques", tot i que amb una mica d'ànims pot ser que no es quedi amb un exercici pràctic i caigui en l'oblit del ciberespai.
Penso que la realització d'aquest curs pot ajudar a què tirar aquest bloc endavant sigui possible, ja que crec que aprendrem a utilitzar tots aquests recursos que la web social posa al nostre abast i en treurem profit amb el nostre bloc.

Bé doncs, amb moltes ganes de començar a crear noves entrades m'acomiado fins a la propera.

Gemma.