Les avenures de Tintín: el secret de l'Unicorn.

Per fi he vist l'adaptació del còmic de Tintín a la gran pantalla, i ho he fet "a lo gran", en 3D. He de dir que em va agradar molt, no em va decepcionar, tot i que sé que la pel·lícula ha tingut crítiques de tots colors. Es nota que hi ha la mà de 2 genis del cinema, com són Steven Spielberg (E.T., Jurassic Park...) i Peter Jackson (Trilogia d'El Senyor dels Anells, The lovely bones...).
Tenia moltes ganes de veure-la, jo que de petita vaig ser una gran fan del Tintín, i llegia una vegada rere l'altra els còmics d'Hergé. Amb el meu germà gairebé vam aconseguir tenir tota la col·lecció, crec que ens en falten 2 o 3 per completar-la.
A més a més, vaig aconseguir veure-la en català, i em va fer molta gràcia perquè els noms dels personatges i les expressions típiques que apareixen als còmics d'Hergé (Llamp de llamp!, ...i jo encara diria més! etc.), també es repeteixen al llargmetratge.

Respecte al còmic, que suposo que tots els que hem crescut amb el Tintín no podíem evitar comparar, la pel·lícula manté els mateixos estereotips: l'intrèpid periodista que busca la notícia arriscant la seva vida, la mala llet del capità Haddock i el seu estat d'embriaguesa permanent, els Dupont i Dupont i la seva incompetència per resoldre els casos, i l'astúcia d'en Milú, que a vegades sembla el més intel·ligent de la pel·lícula (i jo m'atreviria a dir que fins i tot de tota la sala de cine...). Crec que en general han sabut captar molt bé l'essència de l'univers Tintín i l'han sabut fer arribar a l'espectador.

Tot i ser una pel·lícula d'animació, els personatges estan interpretats per actors de carn i os, i la veritat és que estan molt ben trobats: a Tintín li dóna vida l'actor Jaimie Bell (el nen de Billy Elliott), i el capità Haddock és interpretat per Andy Serkis, que hem pogut veure a la trilogia del Senyor dels Anells. També hi apareix el James Bond Daniel Craig, fent del dolent descendent del pirata Rackham el Roig. Com a curiositat, Craig i Bell tornen a treballar junts després de fer-ho a "La Resistencia", una pel·lícula que us recomano si no l'heu vista. En general, tots els personatges tenen aquell aire de còmic tan característic de la saga d'Hergé.

L'única pega que destacaria, és que conté moltes escenes d'acció, potser massa i tot pel meu gust, però com que estan molt ben fetes es fan suportables.

En resum, vaig sortir del cine contenta d'haver-la vist, i amb moltes ganes de tornar-me a rellegir els còmics, cosa que espero fer ben aviat!

Activitat 9. Cerca amb l'Eurekster Swicki

Avui al curset "Web social i biblioteques" hem conegut un nou recurs: l'Eurekster Swicki. Eurekster és una pàgina que ens permet establir cerques personalitzades i compartir-les amb la resta d'usuaris d'internet. En el cas d'aquesta pràctica, compartim les nostres cerques personalitzades al bloc. Personalment no coneixia aquest recurs i penso que pot ser útil per tenir memoritzades aquelles cerques recorrents que un usuari pot fer i definir les pàgines web on volem que es realitzi la cerca. D'aquesta manera ens evitem recuperar molts resultats que no ens serien rellevants.
El recurs és relativament senzill d'utilitzar ja que per crear un "swicki" es van detallant els passos un a un. Dic "relativament" perquè evidentment, si no tens ni idea d'anglès, poca cosa hi podràs fer. Un cop superada la barrera de l'idioma, l'ús del recurs és bastant intuïtiu.
I això és tot per avui, fins la propera.

Tu cara me suena

Hola de nou!
Fa dies que m'estic enganxant al programa d'Antena 3 Tu cara me suena. He de reconèixer que quan em vaig assabentar per l'Arucitys que Antena 3 estava preparant un concurs amb famosos que imitaven a cantants, vaig pensar que no duraria ni "2 telediaris". A sobre, ho havia de presentar el Manel Fuentes, que actualment dirigeix i presenta el programa matinal de Catalunya Ràdio, vaja, que em semblava que s'havia prestat a un acte d'autoflagel·lació.

També he de reconèixer que vaig veure el principi del primer programa, gairebé sense voler, ja que fent zàpping vaig enganxar la presentació del jurat. Em va fer gràcia veure'ls imitar, sobretot al gran Carlos Latre, i també a l'Àngel Llàcer, que ja el coneixem de programes com Operación Triunfo, i em cau bé. Aquell dia vaig veure un parell d'actuacions de concursants sense prestar-los gaire atenció i vaig pensar "a veure el temps que dura". L'endemà, a l'Arucitys vaig enganxar just el tros on comentaven la primera gala de TCMS, i només vaig poder captar els comentaris sobre la gran actuació de Santiago Segura (que no havia vist la nit anterior).

Però el cert és que la setmana següent, també sense voler, vaig tornar a enganxar el programa quan ja havien fet 3 o 4 actuacions, i aquí sí que em vaig enganxar. Deixant de banda els prejudicis que puguem tenir, sobre si el programa és més o menys cutre, si ens agrada o no tal concursant, o tal membre del jurat, si les assignacions de personatge amb el polsador són un "tongo"... el que és cert és que entreté. Entreté i diverteix. Veure els concursants posant-se a la pell de cantants famosos, i intentant imitant-los, se'm fa divertit, em fa riure, i ja quan comencen a fer comentaris amb el jurat, queixant-se de les valoracions o de les puntuacions, i "picant-se" els uns amb els altres, també ho trobo divertit.

Crec que el programa funciona perquè només pretén entretenir i que el teleespectador passi una estona divertida, lluny de crear polèmiques. També hi ajuden molt els concursants, que es nota que s'ho passen bé i que dominen els escenaris i els platós, cadascú a la seva manera.
Suposo que si el programa ha anat creixent en audiència programa a programa, i fins i tot, el dia de la gala aconsegueix ser "trending topic" mundial a Twitter diverses vegades, serà per alguna cosa.

A continuació, us deixo un vídeo de la gala d'ahir amb l'actuació del concursant guanyador, Santiago Segura imitant a Roberto Carlos. La veritat és que el Santiago ho fa molt bé a cada gala, però no havia aconseguit mai ser el vencedor. Jo crec que aquesta és una de les seves millors actuacions. La veu la fa clavada a la del Roberto Carlos, i la caracterització està força bé. I atenció a partir del minut 2:10, on es dirigeix a saludar al jurat i dóna la ma a tots els membres menys al Carlos Latre. Boníssim!